GAVARDA-CAROIG

Començaré aquest blog amb la meua última aventura que consistia en anar des de casa fins on més lluny m'arribara la vista a peu. Aquest punt era el pic Caroig Al sopar que els amics fem cada 1r divendres de mes vaig comentar la idea i seguidament els amics xillaren aquella frase tan valenciana de "NO TENS COLLONS!!". Tot seguit vaig dir que el proper dia 1 de juny a les 7 del matí eixiria caminant a fer pic i dormir allí. Els de la taula il.lusionats anaren apuntant-se al repte encara que per raons personals tingueren que abandonar la idea i quedarem per fer el repte Salva, Julio, Jose i el que escriu EDU (amb samarreta taronja) Ací ens podeu vore abans d'eixir. Triare'm aquesta data pensant en què faria poca calor i poc de fred però com ara després aniré contant-vos res d'açò es va cumplir. L'eixida va ser cap a les 7:20 anant a buscar l'anomenat camí de la font dolça, el qual agarràrem anant pel camí de l'hort de la paloma i que seguírem vora sèquia fins el casc antic on trobàrem l'esmentat camí. Seguint aquest camí arribàrem fins a l'encreuament de la font dolça on haurem de girar a l'esquerra i continuar direcció Antella i després Sumacàrcer. Una vegada a Sumacàrcer podeu reomplir les cantimplores. Vos aconselle omplir-les encara que no estiguen encara molt buides ja que fins Bolbaite no trobareu cap font i ara ve una rampa ben ben dura. Nosaltres decidírem esmorzar una volta dalt del port de Navarrés i així no pujar-lo amb la panxa plena
A Sumacàrcer heu de preguntar per la senda de La Tosca  o també trobareu senyalitzacions als panells de les difernents sendes locals. També podríeu pujar per la senda de La Costa que també és ben xula i recomanable. Trieu la que trieu  vos portarà dalt del port de Navarrés i ja tingueu la primera de les muntanyes coronada. En aquesta foto vegeu a Salva, Julio i Jose en busca de la senda de la Tosca Dalt del port,i si agarreu la senda de la Tosca, aplegueu a una pista forestal amb una caseta a mà dreta. Ara cal trobar la carretera de Sumacàrcer a Navarrés i el més fàcil és tirar a mà esquerra per la pista fins trobar-la però com que coneixem la zona decidírem tirar al recte travesaño els bancalets d'oliveres fins trobar-la amb tan bona sort que trobàrem una bona obra per l'esmorzar. Trieu la forma que trieu d'arribar a la carretera heu de seguir-la cap a la dreta amb direcció Navarrés fins trobar "L'ANTIC CAMÍ DE BOLBAITE" Encara queda lluny el Caroig Per este cami no hi ha pèrdua però Jose acusava una llagueta a les sabates i encara com ens quedava pasear per Bolbaite que és el 2n i últim poble que visitem i ens pot traure d'algun embolic. El camí és recte i ja vos dic que no té pèrdua. En arribar a Bolbaite vam aprofitar per omplir les cantimplores d'aigua (IMPORTANTÍSSIM OMPLIR JA QUE ÉS L'ÚLTIM POBLE ON PODREM FER-HO) i comprar vaselina i compeed per a les llaguetes dels peus. A l'arribar a Bolbait per el cami antic hauríem de girar a la dreta buscant l'ermita però com vos dic haguerem d'entrar a la dreta per Bolbait a buscar la farmàcia. No va estar gens malament perquè la forma de tornar a buscar el camí és travessant el riu que cal dir que està ben xulo Una vetada travessat el riu eixireu a la carretera i pasmareis per davant d'un restaurant que heu de passar travessat el pont (el voreu de seguida), fa una rampeta cap amunt on voreu a mà dreta l'ermita (que haguerem vist sinó ens desviem) i a continuació un camí a mà dreta que és el que haurem de seguir. Si voleu preguntar heu de fer-ho pel campament de Rio Grande o pel camí del CHICHI JUAN però ja vos dic que ho trobareu de seguida. És un camí molt llarg on acusàrem molt la calor que feia. Ja vos dic que feia molta, molta calor. Vaig trobar a faltar haver remullat la gorretada a Bolbait ja que ara no podíem malgastar augura. El camí és prou recte i tipus pista forestal. Al km 30.1 arribareu al campamenti ací podreu dinar asseguts a un bon banc i a una bona ombra. Ací teniu les dades de la ruta al campament que segur que vos són útiles per a una referència. Una vegada dinats i descansats decidim continuar la nostra marxa. Ací i en aquest punt heu d'anar molt en compte ja que per a continuar heu d'agarrar un camínque baixa cap a la dreta( no té l'apariència de ser el principal però aquest és el que heu de seguir) És un camí amb molta revolta i sempre cap a baix. Vos porta al Rio Grande on haureu de descalçar-se per poder passar-lo perquè encara que porta poca aigua ja sabeu que continuar amb les sabates banyades seria una locura

Una volta passat el riu ja no torneu a tindre pèrdua fins un bon troç més avant. Heu de seguir sempre la indicación Cubillas i Rio Fraile. Tenim per davant 15 km de pista ben costeruts. Diríamos que comença el tram dur de l'excursió. En arribar dalt de tot,i sempre seguint la pista forestal, trobareu un encreuament però ben senyalitzat amb les anteriors indicacions. El camí a seguir és sempre recte. Hem arribat dalt de la segona cadena muntanyosa que hem de travessar i per això ara ens toca baixar. Més endavant començareu a vore riuets amb aigua. Nosaltres vam carregar les cantimploresen un d'ells i puc dir que és de les millors aigües que he begut en la meua vida. Ningú de tots va tindre problemes d'estómac. Heu d'estar pendents d'una indicació que ix a mà esquerra que posa RIO FRAILE i si l'agafeu torneu a no tindre pèrdua fins un bon troç més endavant. El riu el passareu dos vegades la qual cosa vos pot servir d'indicació per saber si aneu bé però ja vos dic que és fàcil. La sorpresa del dia va ser a les 9 de la nit quan entre 2 clarors havíem de decidir si arribar al cim o acampar baix i ja pujaríem a l'endemà ( heu de tindre en compte que encara que falten uns 10 kilòmetres per a arribar dalt estem a uns 600 metres i hem de pujar fins 1126. És a dir que ens queda per pujar el mateix que hem pujat en tot el dia però en 10 km. ) quan vam vore un baret. Sí, sí!! Un baret!! Aleshores la decisión estaba presa!! soparíamos allí. El baret és un lloc idílic al mig de la natura. Es DIU LOS BOTIJOS i podeu vore informació a http://losbotijos.wordpress.com/. Els encarregats son David i Ruben i son d'alló mes amables. Sopàrem allí de bona gana carn torrada i una bona botella de vi. Encertàrem perquè a més del bon sopar, per la nit va fer un fred que pelava. Com ja vos havia dit no hem vam encertar ni una. Molta calor i molt de fred. En una entrada he posat el track de Gavarda fins Los botijos. Després d'una nit fresca en la tenda, vam començar el dia amb un bon desdejuni de café amb llet, galeotes Maria i valencianes. GASOLINA AMB PLOM!!!! vam parlar amb Ruben i li vam comentar que deixaríem les tendes i coses de pes que ja no ens farien falta per a pujar fins dalt. Abans que se m'oblide, aquesta dada vull comentar-vos que des d'acínfins dalt i tornar a baixar ens va costar 2h 40'. Dit i fet comencem a caminar i buscar el tallafoc que ens portarà a la pista que porta al Caroig. També puja una sendeta que segur que és ben xula però decidim acurtar i pujar més directes. El tallafoc està a uns 500m del baret. Al primer encreuament trieu anar a la dreta i el voreu de seguida. D'ací fins dalt és un tros dur i també sense pèrdua. Una de les sorpreses que ens vam endur va ser quan el GPS marcava 1002 metres. Ja quiso dalt hi ha una fonteta d'allò més dula amb l'aigua més fresca que podeu imaginar. Ara ja estem quase dalt. Seguirem la pista fins arribar al pic a la caseta del forestal i el punt geodesic on disfrutarem de les vistes i ens ferem bona cosa de fotos Ara cap a baix fins Los Botijos on ens arreplegaran. PER A REPETIR!!!! TRAKS . GAVARDA-LOS BOTIJOS http://connect.garmin.com/activity/322267870 LOS BOTIJOS-CAROIG-LOS BOTIJOS http://connect.garmin.com/activity/322267876